Menys és més

MENYS ÉS MÉS

M'encanta aquesta frase.
És una frase de Milani.

Lorenzo Milani era un sacerdot que tenia una gran vocació per l’educació.

Va veure la necessitat de crear una escola, l’escola de Barbiana.

Barbiana era una escola que agafava tots aquells nens que tenien problemes escolars i els convertia en grans estudiants. Era una escola on impartien classes al aire lliure des de l’Abril fins Octubre. Era una escola on no existien els suspensos i els deures consistien en estudiar dia a dia.  Els nens no tenien ni dissabtes ni diumenges. L’escola no era avorrida ja que les classes eren variables i dinàmiques.

L’escola lluitava per la igualtat d’oportunitats.

Milani tenia una idea força clara en que els nens havien d’aprofitar tots els dies de la setmana per estudiar. No ho veig una molt bona idea, ja que d’on treuen el temps per jugar? Personalment, crec que els nens necessiten estar fora de l’escola per un temps i dedicar-se únicament a jugar. Però si Milani volia extreure tot allò del nen que l’acabés beneficiant, Barbiana era una bona opció, ja que els nens tenien una oportunitat per aprendre allò que no van poder aprendre en el seu moment, una oportunitat per fomentar el seu potencial i el seu aprenentatge.

Personalment, m'agrada molt aquest pedagog. Crec que va donar l'oportunitat de formar-se a molts nens que ja havien donat per suposat que no aconseguirien aprovar.

Gràcies!

Aquesta setmana és la ultima setmana que estem els de seminari junts.

En aquest apartat m’agradaria dir el que m’ha semblat aquest seminari durant el primer semestre. Ha sigut una experiència única, ja que mai havia tingut cap seminari. El meu seminari estava format per gent meravellosa a la que he agafat molt de carinyo. Em fa molta pena canviar de seminari, ja que ara es quan ens estàvem agafant més confiança tots. Agrair a la Cèlia tot l’empeny que ha posat en nosaltres perquè ens sentim a gust al seminari, el seu tracte i tacte amb nosaltres i tot el seu carinyo.

SUMMERHILL, l'escola on es cultiva felicitat

A antropologia vam parlar sobre Summerhill, l'escola que va crear Alexandre Sutherland Neill. He pensat que estaria molt interessant dedicar una entrada al meu blog a l'escola Summerhill.

Summerhill és una escola anglesa fundada en 1921 per Alexander Sutherland Neill. És una de les pioneres dins del moviment de les Escoles democràtiques. Atén a nens d'educació primària i secundària. 
Una escola democràtica es caracteritza per dos principis bàsics: la possibilitat que els alumnes escullin si volen assistir a classe i la dinàmica de les assemblees, on tots participen, per decidir les normes de l'escola.

En el llibre Summerhill, Alexander Sutherland Neill, exposa el funcionament de l'escola progressista que ell va fundar i va ser coneguda a tot el món pel nom de Summerhill; simultàniament, presenta els principis que han inspirat aquest atrevit model educatiu. L'escola, defensa Neill, té com a funció primera guarir la infelicitat dels nens; Summerhill és el lloc on els nens són criats pensant en la felicitat.

En el primer capítol del llibre, Neill fa una descripció global de la vida quotidiana a l'escola; en els restants, tracta aspectes concrets com per exemple la necessitat de llibertat, el joc, l'obediència i la disciplina, el seu punt de vista sobre la sexualitat, la moral, els problemes dels pares, etc.



A Summerhill es conrea radicalment la llibertat. Això vol dir que les classes són d'assistència lliure, que s'atorga gran importància al joc, que en molts moments cadascú fa el que vol. El gran esdeveniment de la casa és l'assemblea general dels dissabtes on, amb igualtat de vot alumnes i professors,  prenen decisions importants per a la bona convivència. Acabada l'assemblea és fa un ball.

A Summerhill no hi ha notes, ni cap tipus de qualificació; premis i distincions són rebutjats perquè desvien el desenvolupament normal de la personalitat. Neill està convençut que el nen és innatament judiciós i realista. El nen té suficients recursos per fer-se ell mateix plenament persona, les interferències dels adults no són positives

Escola efectiva o afectiva?

Dimarts passat vam realitzar un debat a la classe de societat, familia i escola en la qual es debatia si l'escola havia de ser efectiva (escola més tradicional i estricte) o afectiva (escola emocional). En el debat no es va arribar a cap acord de si l'escola havia de ser efectiva o afectiva, però es va arribar a una única conclusió, l'escola havia de ser emocional, però per una part efectiva perque els nens no s'anessin del tema tractat a classe.
Personalment, crec que si un infant va a una escola efectiva, al seu futur no careixerà de valors, ja que els valors s'adquireixen per la pròpia experiència

EL FLORIDO PENSIL

La pel·lícula, Florido Pensil, reflexa una època determinada de l'historia d'Espanya. Es centra en una "acadèmia". Des de l'escola es donava una educació als nens totalment manipulada. Es a dir, només s'explicava aquella part de la història que el govern franquista decidia. Donant un gran valor a la religió catòlica i a la unitat de la pàtria.Personalment crec, que aquesta educació transmet una falsa visió cap als infants i aquest creixen amb una certa ignorància sobre el seu país.Es donava molta importància a la religió catòlica  que s'ensenyava partint de de la base de que era la única verdadera. S'explicaven histories sobre l'infern, el pecat, etc, que feien que la por al castig i al infern formés part de la vida dels nens.La imatge que s'ensenyava de qualsevol sistema polític que no fos la dictadura franquista , principalment el socialisme i el comunisme era totalment distorsionada , acusant als països comunistes de ser els causants de tots els mals de la humanitat.En general, crec que no interessava el desenvolupament de la intel·ligència, saber raonar, etc. Les coses s'aprenien de memòria, el de menys era entendre-ho, Només calia repetir de memòria el que posava en els llibres, per això s'utilitzaven trucs per memoritzar, com aprendre's la primera síl·laba de cada paraula de la llista en qüestió.M'ha fet pensar en l'important que arriba a ser tot allò que s'explica a l'escola, sobretot en els primers anys, en els quals és tan fàcil manipular el cervell dels nens. L'educació que van rebre la generació de la post-guerra, estic segura que els ha marcat per sempre i, encara que ara ho expliquin com si fos una anècdota i una època ja superada, no ho podran oblidar mai.

Debat 3/1/12

Avui a la classe de societat, familia i escola, 2 grups han iniciat el seu debat a favor i en contra de l'escola inclusiva. Els que estaven a favor defensaven una idea d'una escola inclusiva on hi hagui companyonia, igualtat i respecte. On hi hagui un aprenentatge d'iguals, en que els nens aprenen els uns dels altres i en el cas de diversitat, s'enrriqueixen els uns dels altres i aprenen de les petites diferències. Un altre tema que han destacat és que el fet de que hi hagui persones diacapacitades a la classe, comporta un gran repte per al professorat, enrriquint la seva formació. Una escola es necessària i imprescindible per aprendre a respectar i a no despreciar. El grup que estava en contra parlava d'una escola amb una aprenentatge lent a causa de la diversitat. Parlen de un centre només especialitzats per a persones discapacitades on pugin desencolupar els seus punts forts. Una persona discapacitada potser es sent excluida de l'escola i diferent als altres .

Personalment, estic a favor de l'es ola inclusiva, ja que aprendre dels altres a t'enrriqueix com a persona.

Digitalització dels llibres

L'altre dia vam estar parlant a seminari sobre la digitalització dels llibres.
Em sembla un tema força interessant, ja que avui en dia estem en una societat en la que la tecnologia poc a poc ens menja.
Vam debatre sobre si es necessari tenir llibres digitals i vam arribar a al conclusió de què pot arribar a ser benefactiu pel nen si s'en fa un bon us.
Un llibre digital suposa reduir una gran quantitat de diners. A canvi de comprar 5 llibres diferents, en un llibre digitals en pots tenir més de 10.
Es cert que la digitalització ja està arribant a les aules, i algun dia els mestres i els futurs mestres ens haurem d'adaptar a aquests canvis.
Jo hi estic d'acord en la digitalització dels llibres, sempre i quan no es perdin els valors tradicionals.