Menys és més

MENYS ÉS MÉS

M'encanta aquesta frase.
És una frase de Milani.

Lorenzo Milani era un sacerdot que tenia una gran vocació per l’educació.

Va veure la necessitat de crear una escola, l’escola de Barbiana.

Barbiana era una escola que agafava tots aquells nens que tenien problemes escolars i els convertia en grans estudiants. Era una escola on impartien classes al aire lliure des de l’Abril fins Octubre. Era una escola on no existien els suspensos i els deures consistien en estudiar dia a dia.  Els nens no tenien ni dissabtes ni diumenges. L’escola no era avorrida ja que les classes eren variables i dinàmiques.

L’escola lluitava per la igualtat d’oportunitats.

Milani tenia una idea força clara en que els nens havien d’aprofitar tots els dies de la setmana per estudiar. No ho veig una molt bona idea, ja que d’on treuen el temps per jugar? Personalment, crec que els nens necessiten estar fora de l’escola per un temps i dedicar-se únicament a jugar. Però si Milani volia extreure tot allò del nen que l’acabés beneficiant, Barbiana era una bona opció, ja que els nens tenien una oportunitat per aprendre allò que no van poder aprendre en el seu moment, una oportunitat per fomentar el seu potencial i el seu aprenentatge.

Personalment, m'agrada molt aquest pedagog. Crec que va donar l'oportunitat de formar-se a molts nens que ja havien donat per suposat que no aconseguirien aprovar.

Gràcies!

Aquesta setmana és la ultima setmana que estem els de seminari junts.

En aquest apartat m’agradaria dir el que m’ha semblat aquest seminari durant el primer semestre. Ha sigut una experiència única, ja que mai havia tingut cap seminari. El meu seminari estava format per gent meravellosa a la que he agafat molt de carinyo. Em fa molta pena canviar de seminari, ja que ara es quan ens estàvem agafant més confiança tots. Agrair a la Cèlia tot l’empeny que ha posat en nosaltres perquè ens sentim a gust al seminari, el seu tracte i tacte amb nosaltres i tot el seu carinyo.

SUMMERHILL, l'escola on es cultiva felicitat

A antropologia vam parlar sobre Summerhill, l'escola que va crear Alexandre Sutherland Neill. He pensat que estaria molt interessant dedicar una entrada al meu blog a l'escola Summerhill.

Summerhill és una escola anglesa fundada en 1921 per Alexander Sutherland Neill. És una de les pioneres dins del moviment de les Escoles democràtiques. Atén a nens d'educació primària i secundària. 
Una escola democràtica es caracteritza per dos principis bàsics: la possibilitat que els alumnes escullin si volen assistir a classe i la dinàmica de les assemblees, on tots participen, per decidir les normes de l'escola.

En el llibre Summerhill, Alexander Sutherland Neill, exposa el funcionament de l'escola progressista que ell va fundar i va ser coneguda a tot el món pel nom de Summerhill; simultàniament, presenta els principis que han inspirat aquest atrevit model educatiu. L'escola, defensa Neill, té com a funció primera guarir la infelicitat dels nens; Summerhill és el lloc on els nens són criats pensant en la felicitat.

En el primer capítol del llibre, Neill fa una descripció global de la vida quotidiana a l'escola; en els restants, tracta aspectes concrets com per exemple la necessitat de llibertat, el joc, l'obediència i la disciplina, el seu punt de vista sobre la sexualitat, la moral, els problemes dels pares, etc.



A Summerhill es conrea radicalment la llibertat. Això vol dir que les classes són d'assistència lliure, que s'atorga gran importància al joc, que en molts moments cadascú fa el que vol. El gran esdeveniment de la casa és l'assemblea general dels dissabtes on, amb igualtat de vot alumnes i professors,  prenen decisions importants per a la bona convivència. Acabada l'assemblea és fa un ball.

A Summerhill no hi ha notes, ni cap tipus de qualificació; premis i distincions són rebutjats perquè desvien el desenvolupament normal de la personalitat. Neill està convençut que el nen és innatament judiciós i realista. El nen té suficients recursos per fer-se ell mateix plenament persona, les interferències dels adults no són positives

Escola efectiva o afectiva?

Dimarts passat vam realitzar un debat a la classe de societat, familia i escola en la qual es debatia si l'escola havia de ser efectiva (escola més tradicional i estricte) o afectiva (escola emocional). En el debat no es va arribar a cap acord de si l'escola havia de ser efectiva o afectiva, però es va arribar a una única conclusió, l'escola havia de ser emocional, però per una part efectiva perque els nens no s'anessin del tema tractat a classe.
Personalment, crec que si un infant va a una escola efectiva, al seu futur no careixerà de valors, ja que els valors s'adquireixen per la pròpia experiència

EL FLORIDO PENSIL

La pel·lícula, Florido Pensil, reflexa una època determinada de l'historia d'Espanya. Es centra en una "acadèmia". Des de l'escola es donava una educació als nens totalment manipulada. Es a dir, només s'explicava aquella part de la història que el govern franquista decidia. Donant un gran valor a la religió catòlica i a la unitat de la pàtria.Personalment crec, que aquesta educació transmet una falsa visió cap als infants i aquest creixen amb una certa ignorància sobre el seu país.Es donava molta importància a la religió catòlica  que s'ensenyava partint de de la base de que era la única verdadera. S'explicaven histories sobre l'infern, el pecat, etc, que feien que la por al castig i al infern formés part de la vida dels nens.La imatge que s'ensenyava de qualsevol sistema polític que no fos la dictadura franquista , principalment el socialisme i el comunisme era totalment distorsionada , acusant als països comunistes de ser els causants de tots els mals de la humanitat.En general, crec que no interessava el desenvolupament de la intel·ligència, saber raonar, etc. Les coses s'aprenien de memòria, el de menys era entendre-ho, Només calia repetir de memòria el que posava en els llibres, per això s'utilitzaven trucs per memoritzar, com aprendre's la primera síl·laba de cada paraula de la llista en qüestió.M'ha fet pensar en l'important que arriba a ser tot allò que s'explica a l'escola, sobretot en els primers anys, en els quals és tan fàcil manipular el cervell dels nens. L'educació que van rebre la generació de la post-guerra, estic segura que els ha marcat per sempre i, encara que ara ho expliquin com si fos una anècdota i una època ja superada, no ho podran oblidar mai.

Debat 3/1/12

Avui a la classe de societat, familia i escola, 2 grups han iniciat el seu debat a favor i en contra de l'escola inclusiva. Els que estaven a favor defensaven una idea d'una escola inclusiva on hi hagui companyonia, igualtat i respecte. On hi hagui un aprenentatge d'iguals, en que els nens aprenen els uns dels altres i en el cas de diversitat, s'enrriqueixen els uns dels altres i aprenen de les petites diferències. Un altre tema que han destacat és que el fet de que hi hagui persones diacapacitades a la classe, comporta un gran repte per al professorat, enrriquint la seva formació. Una escola es necessària i imprescindible per aprendre a respectar i a no despreciar. El grup que estava en contra parlava d'una escola amb una aprenentatge lent a causa de la diversitat. Parlen de un centre només especialitzats per a persones discapacitades on pugin desencolupar els seus punts forts. Una persona discapacitada potser es sent excluida de l'escola i diferent als altres .

Personalment, estic a favor de l'es ola inclusiva, ja que aprendre dels altres a t'enrriqueix com a persona.

Digitalització dels llibres

L'altre dia vam estar parlant a seminari sobre la digitalització dels llibres.
Em sembla un tema força interessant, ja que avui en dia estem en una societat en la que la tecnologia poc a poc ens menja.
Vam debatre sobre si es necessari tenir llibres digitals i vam arribar a al conclusió de què pot arribar a ser benefactiu pel nen si s'en fa un bon us.
Un llibre digital suposa reduir una gran quantitat de diners. A canvi de comprar 5 llibres diferents, en un llibre digitals en pots tenir més de 10.
Es cert que la digitalització ja està arribant a les aules, i algun dia els mestres i els futurs mestres ens haurem d'adaptar a aquests canvis.
Jo hi estic d'acord en la digitalització dels llibres, sempre i quan no es perdin els valors tradicionals.

CEIP RELLINARS

EL dijous vaig tenir la meva primera experiència com a futura mestra.
Vaig estar al CEIP Rellinars, una escola meravellosa del poble de Rellinars.
L'escola està organitzada d'aquesta manera:

El grup de petits amb 19 nens i nenes d'edats entre 3 a 5 anys barrejats.
El grup dels mitjans petits 1 amb 12 nens i nenes que fan de 1r i 2n de primària.
El grup dels mitjans petits 2 amb 12 nens i nenes que fan de 1r i 2n de primària.
El grup dels mitjans grans amb 15 nens i nenes que fan de 3r i 4rt de primària.
El grup dels grans som 14 amb i nenes que fan 5è i 6è de primària.
I son 9 mestres i el director.

Aquesta escola té un metodologia molt diferent a les altres escoles. Els nens treballen per projectes. Cada dia dos nens porten al claustre dos diaris i d'allà trien una noticia que pot ser important d'investigar. A partir de la noticia, els nens es fan preguntes i treballen tots els àmbits com medi, català, castellà, etc.

Els nens no s'assenten en files, sinó que les taules estan col·locades de forma que tots els nens es veuen entre ells. D'aquesta forma els nens poden debatre entre ells, corretgir-se si fa falta i compartir idees.

Els nens no fan servir llibres. Ni un. Només tenen llibretes.
Una de les llibretes és la llibreta d'aula on apunten tot el que van fent durant el curs. La professora els hi apunta els deures i ells firmen conforme ho faran.
També tenen la llibreta de compromisos, on els nens apunten el que creuen que han de complir com per exemple: "no direm més paraulotes" i desprès firma qui intentarà complir el compromís.

En conclusió, l'escola m'ha encantat! l'he trobada molt original i molt dinàmica!
Aquesta escola s'ha d'anar a visitar!

13/11/12 Visita a l'escola Estel-Guinardó

Avui uns quants de la facultat hem anat a visitar l'escola Estel-Guinardó amb en Miquel Àngel Prats.
Ha sigut un experiència increïble, ja que quan ens hem trobat a la porta davant de l'escola, no ens havia cridar gaire l'atenció. Però un cop hem entrat ens ha canviat la perspectiva de l'escola per complet.
L'escola té una arquitectura molt curiosa. Està dividida en pisos amb un pati al centre. Al pis de abaix els de 5é i 6é, al segon els de 1er, 2on i 3er i dalt els petitons d'infantil.
Aquesta escola és caracteritza per que van ser els pioners de crear grups unitaris, es a dir, els nens de p3,p4 i p5 comparteixen classes i s'ajuden entre ells en alguns projectes o activitats de classe.

Existeix un període d'adaptació a l'escola durant el primer trimestre per els nens que venen de guarderies o de casa per adaptar-se a l'escola. D'aquesta manera, nens de p3,p4 i p5 que ja estan a l'escola ajuden als que venen nous a adaptar-s'hi.
Aquest mètode d'ajuda entre alumnes també està present a primària. Els nens de p5 comparteixen algunes classes amb els de primer de primària per que el canvi no sigui tant brusc per ells.

El que m'ha cridat més l'atenció és la força que hi ha entre Família i escola.
L'AMPA de l'escola col·labora molt amb l'escola i aporta a l'escola moltes oportunitats,
Hi ha mares i pares que col·laboren i participen amb els tallers de plàstica, i quan sorgeix una proposta, els pares hi son presents per dur-la a terme.
També hi ha les jornades dels pares, on els pares expliquen les seves professions als nens i un dia en que els pares comparteixen un dia d'escola amb els seus fills. Dinen amb ells i atenen a la classe amb ells.
Existeix una forta relació entre família i escola i això és el que fa que l'escola segueixi endavant dia a dia. Es podria dir que l'escola és com una gran família.

Un altre tema que cal destacar és que l'escola no utilitza llibres segons en quines assignatures com el medi. Els nens treballen per projectes i per treballs individuals. Els treballs individuals són els que potencien l'autonomia del nen. El professor apunta la feina a la pissarra i ells s'han d'organitzar sols per tenir-la acabada per el dia de l'entrega.

Què es necessita per un bon aprenentatge? La MOTIVACIÓ
La motivació fa que l'aprenentatge resulti més ric.

Dilluns 12/11/12 Setmana SAE

Bon dia!
Ahir, dilluns 12 de Novembre, vam estar en una conferència on 4 ex alumnes de la Blanquerna ens explicaven les seves experiències en el món laboral de l'educació.
Va ser molt interessant!

La Maria ens va parlar de les seves dificultats alhora de trobar-se per primer cop amb una classe on 27 alumnes et miren.
El primer dia ella estava nerviosa i insegura, però enseguida va voler marcar els limits de la classe i poc a poc anar avançant.
El que més li va ajudar a la Maria va ser l'equip de professors, per la seva experiència i els seus coneixements. En 3 o 4 mesos les coses van anar canviant ràpidament i millorant.
També ens va parlar de l'avaluació. A vegades resulta complicat ficar males notes als alumnes i no s'ha de ser sempre molt benèvol. Els nens han de saber molt bé que és el que valoraràs.

En Daniel porta una classe de 5è de Primària.
Va ser actor i ara exerceix de mestre.
Segons ell ha trobat la seva vocació i ens va explicar 5 coses importants sobre la professió.
1. Ser mestre és apassionant, ja que és una professió dedicada especialment a les persones.

2.És una feina absorbent, ja que els mestres treballen moltíssim al dia. No només exerciten de mestre. A vegades han de fer d'infermer, de psicòleg, etc...

3.S'ha d'estar molt implicat en aquesta feina.

4.Formar-se en el màxim de coses. Els mestres no han de tenir limits de coneixement, han de saber de tot.

5.Un mestre necessita optimisme, energia, força i paciència.


La Laura ens explicava el seu primer contacte amb l'escola.
Ella ha treballat en dues escoles publiques. Ha fet moltes substitucions.
Aquest aspecte no és negatiu ja que ha pogut enriquir-se més de la seva feina.
Ella va treballar amb immigrants, nou vinguts i nens amb educació especial.
Els nens tenien llibres i això no li va agradar ja que els nens es distreien, aleshores la Laura va buscar noves metodologies per treballar a la classe i això li va fer agafar molta experiència a nivell personal.

I per últim, en Jordi.
Ell és mestre de l'escola Sadako.
En Jordi va trobar la seva vocació com a mestre quan ja tenia 39 anys.
Ens explicava que hem d'aprofitar la nostra formació, les noves tecnologies, les practiques i les experiències dels altres.

Quan ell va arribar el primer dia d'escola és va trobar amb una muntanya d'informació d'organització de l'escola.
Igual que la Maria, ell va aprendre molt dels seus companys de claustre.

Ens va donar uns quants consells:
1. Ser humil
2. Adaptar-se al projecte de centre de l'escola
3. Aprendre cada dia
4.No apalancar-se
5.Ser actiu
6.Ser conscient de que ets la imatge dels teus alumnes
7.Ser honestos
8.Ser generosos
9.Tenir paciència
10.Ajudar a tothom i a tota hora

PENSANT EN ELS ALTRES

Toshiro Kanamori és un professor enamorat de la seva feina

presenta un documental premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics. 

El que més m'ha impressionat d'aquest video són els sentiments dels nens, la seva tendresa, el seu companyerisme i les seves il·lusions per anar a l'escola.

Els nens acaben apreciant el sentit de la vida, els sentiments dels altres i el respecte mutu. 

Un dels casos que m'ha cridat més l'atenció és el de la construcció de la barqueta. Els nens es passen dies i dies construint una barqueta entre tots per després provar-la a l'aigua. Però abans d’anar-la a provar, un alumne es porta malament a classe i el professor el castiga.

i com reaccionen els seus companys? 

Els seus companys li imploren al professor que el deixi provar la barqueta ja que tots cometem errors. Un dels nens diu que no es just que es quedi castigat després de tot el que ha treballat i fins i tot acaben plorant per ell.

Això és el que m'ha sorprès més. Que els seus propis companys plorin per ell.

Es increïble el vincle que es forma entre els alumnes. un vincle fort, vertader i tendre.

A la classe també hi ha un cas en que un alumne es queda sense pare. Els nens li escriuen cartes per a la seva família, li portes llaminadures a casa i l’ajuden perquè torni a somriure.

Una nena ha de marxar de l’escola i tots els nens li escriuen una cançó perquè mai s’oblidi de la seva classe.

Personalment, crec que una classe unida és el més important per una bona educació.

Aquí deixo el link per si voleu veure el video.

http://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60

La importància de les petites coses

A les classes de societat, família i escola, en parlem molt de la família. I volia dedicar aquesta entrada a parlar d’un tema que commou a moltes persones.L’altre dia, la Cèlia ens va ensenyar un video que ens va captivar molt a tots. Tractava de la vida d’una família de Mèxic. La nena, que es deia Maca, vivia la seva infància feliçment amb els seus germans, sense donar-se compte de que la seva família feia el possible per sobreviure. El pare treballava de escombraire i la mare netejava els vidres del cotxe als semàfors.Aquest video em va fer pensar en la senzillesa de les coses. En que la felicitat no sempre està en tenir-ho tot. La Maca era feliç.Mentre estava mirant el video, em venien unes imatges del meu últim viatge al Marroc. Els nens del Marroc tampoc viuen com nosaltres. No tenen la sort que hem tingut nosaltres de poder anar a l’escola a aprendre, de poder tenir totes les joguines desitjades, de poder vestir a la última...Nosaltres a vegades no som conscients del que tenim, ens preocupem més del que NO tenim, sense pensar el que NO tenen els altres.Des de fa bastants anys sempre anem al Marroc a fer el boig amb els 4x4 i ja que hi som aprofitem per porta’ls-hi roba i material escolar a les famílies més pobres. Quan veig els nens corrents darrera el cotxe, amb la roba estripada i bruts, se’m fa petit el cor. Però encara commou més quan els hi dons roba, sabates o bolígrafs. Els nens es posen a saltar d’alegria amb un simple bolígraf.  La importància que li donen al material escolar. Una simple llibreta, uns retoladors, una goma...Ells ara sabien que gràcies a aquest material escolar ja podien començar a aprendre. I es que és tant injust que alguns ens sobri de tot, quan d’altres no tenen el més essencial que és una bona educació. Saber escriure, saber llegir...Ho trobo tant injust que alguns nens no puguin anar a escola. L’escola hauria de ser possible per a tots!

PD: el video el vaig fer jo fa uns anys :)

Francesco Tonucci

L'altre dia vaig assistir a una conferència de Francesco Tonucci, gran pensador psicopedagog i dibuixant italià.
Em va fascinar molt tot el que va dir, ja que té una visió molt realista dels nens. Un dels molts temes que va tractar va ser el món de les TIC i els nens. Segons ell, les tecnologies sempre han tingut un gran valor i els nens d'avui en dia són molt competents en aquestes tecnologies, es a dir, poc a poc saben més que nosaltres sobre les noves TIC.

I com està l'escola segons Tonucci? L'escola està malament, té molts problemes. Avui podem dir que tots els nens espanyols compleixen amb aquesta obligació, però l'escola intentar completar quelcom que l'escola no té. L'escola proposa coses que no compleix, i això, porta l'escola al fracàs.

Un dels molts temes, que preocupa a l'escola i a les famílies és la relació família-escola. Segons ell, aquest és un tema molt problemàtic. Els pares cada cop actuen de forma més rebel contra l'escola. Però no només les famílies s'equivoquen. La família no reconeix l'identitat de l'escola, i això fa que la relació empitjori, L'escola ha d'ajudar a les famílies a que l'entenguin.

Com estan les aules? Les aules són gàbies. Els alumnes estan asseguts massa estona, i personalment, crec que té raó. 5 h asseguts en una cadira davant una taula és antinatural. I quina és l'alternativa? Treure les aules per tenir tallers i laboratoris. Es a dir, tenir llocs diferents per fer coses diferents.

El meu objectiu és formar-me com a mestre d'educació primària, i Tonucci parla d'unes qualitats per ser bon mestre. Parla de canviar l'escola. Els bons mestres creen una bona escola. els mestres han d'escoltar els alumnes. Els nens han de jugar.
Per què és tant important que els nens juguin?
Els nen han de jugar a partir d'una certa edat. Jugant construeixen molt sense donar-se compte. El joc és l'experiència més gran de la vida. Les tardes haurien de ser dels nens i no de l'escola. Haurien de sortir de l'escola i jugar. Han de viure i experimentar les tardes.

Aquest són alguns dels temes que vaig trobar més interessants de la conferència.

Per començar

Bon dia! Avui m'he aixecat inspirada i he volgut compartir una cançó que hem va ensenyar la meva mare fa molt de temps.
Aquesta cançó em fa pensar molt en la màgia dels nen petitons. Ells son l'alegria d'aquest món, el futur, l'esperança, uns petits ulls amb grans il·lusions, uns peuets amb un llarg camí que recórrer...
He trobat que era una bona forma de començar el meu dossier d'aprenentatge personal!
espero que la pugueu gaudir tant com ho faig jo!

http://www.youtube.com/watch?v=znsSD6XQwQo

Primera Entrada

Hola nois/es! Avui estreno el meu blog!
Aquest és el meu racó. Un racó on puc expresar les meves idees, les meves opinions i els meus pensaments.
Espero i desitjo que hos agradi molt!