A les classes de societat, família i escola, en parlem molt de la família. I volia dedicar aquesta entrada a parlar d’un tema que commou a moltes persones.L’altre dia, la Cèlia ens va ensenyar un video que ens va captivar molt a tots. Tractava de la vida d’una família de Mèxic. La nena, que es deia Maca, vivia la seva infància feliçment amb els seus germans, sense donar-se compte de que la seva família feia el possible per sobreviure. El pare treballava de escombraire i la mare netejava els vidres del cotxe als semàfors.Aquest video em va fer pensar en la senzillesa de les coses. En que la felicitat no sempre està en tenir-ho tot. La Maca era feliç.Mentre estava mirant el video, em venien unes imatges del meu últim viatge al Marroc. Els nens del Marroc tampoc viuen com nosaltres. No tenen la sort que hem tingut nosaltres de poder anar a l’escola a aprendre, de poder tenir totes les joguines desitjades, de poder vestir a la última...Nosaltres a vegades no som conscients del que tenim, ens preocupem més del que NO tenim, sense pensar el que NO tenen els altres.
Des de fa bastants
anys sempre anem al Marroc a fer el boig amb els 4x4 i ja que hi som aprofitem
per porta’ls-hi roba i material escolar a les famílies més pobres. Quan veig els nens corrents darrera el cotxe, amb la roba estripada i bruts, se’m fa petit
el cor. Però encara commou més quan els hi dons roba, sabates o bolígrafs. Els
nens es posen a saltar d’alegria amb un simple bolígraf. La importància que li donen al material
escolar. Una simple llibreta, uns retoladors, una goma...Ells ara sabien que
gràcies a aquest material escolar ja podien començar a aprendre. I es que és
tant injust que alguns ens sobri de tot, quan d’altres no tenen el més
essencial que és una bona educació. Saber escriure, saber llegir...Ho trobo tant injust
que alguns nens no puguin anar a escola. L’escola hauria de ser possible per a tots!
PD: el video el vaig fer jo fa uns anys :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada