CEIP RELLINARS

EL dijous vaig tenir la meva primera experiència com a futura mestra.
Vaig estar al CEIP Rellinars, una escola meravellosa del poble de Rellinars.
L'escola està organitzada d'aquesta manera:

El grup de petits amb 19 nens i nenes d'edats entre 3 a 5 anys barrejats.
El grup dels mitjans petits 1 amb 12 nens i nenes que fan de 1r i 2n de primària.
El grup dels mitjans petits 2 amb 12 nens i nenes que fan de 1r i 2n de primària.
El grup dels mitjans grans amb 15 nens i nenes que fan de 3r i 4rt de primària.
El grup dels grans som 14 amb i nenes que fan 5è i 6è de primària.
I son 9 mestres i el director.

Aquesta escola té un metodologia molt diferent a les altres escoles. Els nens treballen per projectes. Cada dia dos nens porten al claustre dos diaris i d'allà trien una noticia que pot ser important d'investigar. A partir de la noticia, els nens es fan preguntes i treballen tots els àmbits com medi, català, castellà, etc.

Els nens no s'assenten en files, sinó que les taules estan col·locades de forma que tots els nens es veuen entre ells. D'aquesta forma els nens poden debatre entre ells, corretgir-se si fa falta i compartir idees.

Els nens no fan servir llibres. Ni un. Només tenen llibretes.
Una de les llibretes és la llibreta d'aula on apunten tot el que van fent durant el curs. La professora els hi apunta els deures i ells firmen conforme ho faran.
També tenen la llibreta de compromisos, on els nens apunten el que creuen que han de complir com per exemple: "no direm més paraulotes" i desprès firma qui intentarà complir el compromís.

En conclusió, l'escola m'ha encantat! l'he trobada molt original i molt dinàmica!
Aquesta escola s'ha d'anar a visitar!

13/11/12 Visita a l'escola Estel-Guinardó

Avui uns quants de la facultat hem anat a visitar l'escola Estel-Guinardó amb en Miquel Àngel Prats.
Ha sigut un experiència increïble, ja que quan ens hem trobat a la porta davant de l'escola, no ens havia cridar gaire l'atenció. Però un cop hem entrat ens ha canviat la perspectiva de l'escola per complet.
L'escola té una arquitectura molt curiosa. Està dividida en pisos amb un pati al centre. Al pis de abaix els de 5é i 6é, al segon els de 1er, 2on i 3er i dalt els petitons d'infantil.
Aquesta escola és caracteritza per que van ser els pioners de crear grups unitaris, es a dir, els nens de p3,p4 i p5 comparteixen classes i s'ajuden entre ells en alguns projectes o activitats de classe.

Existeix un període d'adaptació a l'escola durant el primer trimestre per els nens que venen de guarderies o de casa per adaptar-se a l'escola. D'aquesta manera, nens de p3,p4 i p5 que ja estan a l'escola ajuden als que venen nous a adaptar-s'hi.
Aquest mètode d'ajuda entre alumnes també està present a primària. Els nens de p5 comparteixen algunes classes amb els de primer de primària per que el canvi no sigui tant brusc per ells.

El que m'ha cridat més l'atenció és la força que hi ha entre Família i escola.
L'AMPA de l'escola col·labora molt amb l'escola i aporta a l'escola moltes oportunitats,
Hi ha mares i pares que col·laboren i participen amb els tallers de plàstica, i quan sorgeix una proposta, els pares hi son presents per dur-la a terme.
També hi ha les jornades dels pares, on els pares expliquen les seves professions als nens i un dia en que els pares comparteixen un dia d'escola amb els seus fills. Dinen amb ells i atenen a la classe amb ells.
Existeix una forta relació entre família i escola i això és el que fa que l'escola segueixi endavant dia a dia. Es podria dir que l'escola és com una gran família.

Un altre tema que cal destacar és que l'escola no utilitza llibres segons en quines assignatures com el medi. Els nens treballen per projectes i per treballs individuals. Els treballs individuals són els que potencien l'autonomia del nen. El professor apunta la feina a la pissarra i ells s'han d'organitzar sols per tenir-la acabada per el dia de l'entrega.

Què es necessita per un bon aprenentatge? La MOTIVACIÓ
La motivació fa que l'aprenentatge resulti més ric.

Dilluns 12/11/12 Setmana SAE

Bon dia!
Ahir, dilluns 12 de Novembre, vam estar en una conferència on 4 ex alumnes de la Blanquerna ens explicaven les seves experiències en el món laboral de l'educació.
Va ser molt interessant!

La Maria ens va parlar de les seves dificultats alhora de trobar-se per primer cop amb una classe on 27 alumnes et miren.
El primer dia ella estava nerviosa i insegura, però enseguida va voler marcar els limits de la classe i poc a poc anar avançant.
El que més li va ajudar a la Maria va ser l'equip de professors, per la seva experiència i els seus coneixements. En 3 o 4 mesos les coses van anar canviant ràpidament i millorant.
També ens va parlar de l'avaluació. A vegades resulta complicat ficar males notes als alumnes i no s'ha de ser sempre molt benèvol. Els nens han de saber molt bé que és el que valoraràs.

En Daniel porta una classe de 5è de Primària.
Va ser actor i ara exerceix de mestre.
Segons ell ha trobat la seva vocació i ens va explicar 5 coses importants sobre la professió.
1. Ser mestre és apassionant, ja que és una professió dedicada especialment a les persones.

2.És una feina absorbent, ja que els mestres treballen moltíssim al dia. No només exerciten de mestre. A vegades han de fer d'infermer, de psicòleg, etc...

3.S'ha d'estar molt implicat en aquesta feina.

4.Formar-se en el màxim de coses. Els mestres no han de tenir limits de coneixement, han de saber de tot.

5.Un mestre necessita optimisme, energia, força i paciència.


La Laura ens explicava el seu primer contacte amb l'escola.
Ella ha treballat en dues escoles publiques. Ha fet moltes substitucions.
Aquest aspecte no és negatiu ja que ha pogut enriquir-se més de la seva feina.
Ella va treballar amb immigrants, nou vinguts i nens amb educació especial.
Els nens tenien llibres i això no li va agradar ja que els nens es distreien, aleshores la Laura va buscar noves metodologies per treballar a la classe i això li va fer agafar molta experiència a nivell personal.

I per últim, en Jordi.
Ell és mestre de l'escola Sadako.
En Jordi va trobar la seva vocació com a mestre quan ja tenia 39 anys.
Ens explicava que hem d'aprofitar la nostra formació, les noves tecnologies, les practiques i les experiències dels altres.

Quan ell va arribar el primer dia d'escola és va trobar amb una muntanya d'informació d'organització de l'escola.
Igual que la Maria, ell va aprendre molt dels seus companys de claustre.

Ens va donar uns quants consells:
1. Ser humil
2. Adaptar-se al projecte de centre de l'escola
3. Aprendre cada dia
4.No apalancar-se
5.Ser actiu
6.Ser conscient de que ets la imatge dels teus alumnes
7.Ser honestos
8.Ser generosos
9.Tenir paciència
10.Ajudar a tothom i a tota hora

PENSANT EN ELS ALTRES

Toshiro Kanamori és un professor enamorat de la seva feina

presenta un documental premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. "Pensant en els altres" és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure. Rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera com els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares.

Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics. 

El que més m'ha impressionat d'aquest video són els sentiments dels nens, la seva tendresa, el seu companyerisme i les seves il·lusions per anar a l'escola.

Els nens acaben apreciant el sentit de la vida, els sentiments dels altres i el respecte mutu. 

Un dels casos que m'ha cridat més l'atenció és el de la construcció de la barqueta. Els nens es passen dies i dies construint una barqueta entre tots per després provar-la a l'aigua. Però abans d’anar-la a provar, un alumne es porta malament a classe i el professor el castiga.

i com reaccionen els seus companys? 

Els seus companys li imploren al professor que el deixi provar la barqueta ja que tots cometem errors. Un dels nens diu que no es just que es quedi castigat després de tot el que ha treballat i fins i tot acaben plorant per ell.

Això és el que m'ha sorprès més. Que els seus propis companys plorin per ell.

Es increïble el vincle que es forma entre els alumnes. un vincle fort, vertader i tendre.

A la classe també hi ha un cas en que un alumne es queda sense pare. Els nens li escriuen cartes per a la seva família, li portes llaminadures a casa i l’ajuden perquè torni a somriure.

Una nena ha de marxar de l’escola i tots els nens li escriuen una cançó perquè mai s’oblidi de la seva classe.

Personalment, crec que una classe unida és el més important per una bona educació.

Aquí deixo el link per si voleu veure el video.

http://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60

La importància de les petites coses

A les classes de societat, família i escola, en parlem molt de la família. I volia dedicar aquesta entrada a parlar d’un tema que commou a moltes persones.L’altre dia, la Cèlia ens va ensenyar un video que ens va captivar molt a tots. Tractava de la vida d’una família de Mèxic. La nena, que es deia Maca, vivia la seva infància feliçment amb els seus germans, sense donar-se compte de que la seva família feia el possible per sobreviure. El pare treballava de escombraire i la mare netejava els vidres del cotxe als semàfors.Aquest video em va fer pensar en la senzillesa de les coses. En que la felicitat no sempre està en tenir-ho tot. La Maca era feliç.Mentre estava mirant el video, em venien unes imatges del meu últim viatge al Marroc. Els nens del Marroc tampoc viuen com nosaltres. No tenen la sort que hem tingut nosaltres de poder anar a l’escola a aprendre, de poder tenir totes les joguines desitjades, de poder vestir a la última...Nosaltres a vegades no som conscients del que tenim, ens preocupem més del que NO tenim, sense pensar el que NO tenen els altres.Des de fa bastants anys sempre anem al Marroc a fer el boig amb els 4x4 i ja que hi som aprofitem per porta’ls-hi roba i material escolar a les famílies més pobres. Quan veig els nens corrents darrera el cotxe, amb la roba estripada i bruts, se’m fa petit el cor. Però encara commou més quan els hi dons roba, sabates o bolígrafs. Els nens es posen a saltar d’alegria amb un simple bolígraf.  La importància que li donen al material escolar. Una simple llibreta, uns retoladors, una goma...Ells ara sabien que gràcies a aquest material escolar ja podien començar a aprendre. I es que és tant injust que alguns ens sobri de tot, quan d’altres no tenen el més essencial que és una bona educació. Saber escriure, saber llegir...Ho trobo tant injust que alguns nens no puguin anar a escola. L’escola hauria de ser possible per a tots!

PD: el video el vaig fer jo fa uns anys :)